jueves, 15 de mayo de 2014

miércoles, 2 de noviembre de 2011

El sol – la nostra estrella

solgif.php

La nostra estrella és el Sol, però:

Què sabem d’ella? Per què és important el Sol?

Com s’ha format? com acabarà?

Per informar-te de les característiques conegudes de la nostra estrella analitza el següent vídeo:

La nostra estrella: el sol

Contesta les preguntes annexes i lliura-les abans del 27 de novembre.

Preguntes de l’activitat avaluable:

•1) Com es va originar el Sol?

•2) Per què el Sol és una font d’energia?

•3) Com origina l’energia el Sol?

•4) Com sabem la composició del Sol? Quina és la seua composició?

•5) Què és la fotoesfera solar? Quines són les seues característiques?

•6) Com és el camp magnètic solar?

•7) Què és la cromoesfera? Quines característiques té?

•8) Què és la corona solar? Com pot observar-se?

•9) Per què el Sol canvia?

•10) Com acabarà el Sol?

Final de les preguntes de l’activitat avaluable. Recorda: data límit 27 de novembre.

pols estellar

martes, 25 de octubre de 2011

EL PRINCIPI D’ARQUÍMEDES (2 ESO)

 

Per comprendre el principi d'Arquímedes analitza el  vídeo.

Edu3.cat

 

Després contesta les següents preguntes:

a) Què passa al submergir un cos en un líquid?

b) Què afirma el principi d’Arquímedes?

c) Per què s’enfonsa un bloc de metall?

d) Per què sura un vaixell?

e) Quines forces actuen sobre un vaixell?

d) Per què suren o s’enfonsen els submarins?

domingo, 23 de octubre de 2011

LA GRAVETAT–ACTIVITAT AVALUABLE– tema 1: el nostre lloc en l’univers- CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI

image

 

la gravetat: la força que explica l’estructura de l’univers

 

DESPRÉS D’ANALITZAR EL VÍDEO, CONTESTA EL SEGÜENT QÜESTIONARI:

(data límit: 11 de novembre)

 

•1) A) Sobre què actua la força de gravetat?

•B) Com actua la força de gravetat?

•2) A) Què significa que la gravetat és omnipresent?

•B) Per què és important la gravetat?

•3) A) Com influeix la massa dels cossos en la força gravitatòria?

•B) Com influeix la distància entre els cossos en la força gravitatòria?

•4) A) La velocitat lliure de caiguda dels cossos depèn de la seua massa?

•B) Què és la “gravetat zero”?

•5) A) Què tenen en comú una poma que cau i la Lluna?

•B) Per què la poma impacta sobre la Terra, mentre que la Lluna mai impacta?

•6)A) Com explica Einstein la força de gravetat?

•B) L’espai i el temps són dependents?

•7) A) Quin tipus d’energies proporciona la força gravitatòria?

•B) L’efecte de la gravetat es comparable al d’un sistema en acceleració?

•8) A) Per què és perillós viatjar per l’espai interplanetari?

•B) Es possible originar gravetat artificial? Com?

•9)A) Què són les ones gravitatòries?

•B) Com s’originen les ones gravitatòries?

10) Fes un resum de cinc línies del vídeo (remarca la idea fonamental)

Orbit

jueves, 13 de octubre de 2011

exercicis del MHS

PROBLEMA 1

muelleUn cos de massa 200 g està penjat d’un ressort elàstic (de constant elàstica K = 5 N/m). El cos s’estira, des de la seua posició d’equilibri, per l’acció d’una força de 3 N cap a baix. Tot seguit s’allibera i descriu un moviment harmònic vertical. Calcula:
A) L’amplitud, la pulsació i el període.
B) Escriu l’equació de l’elongació en funció del temps, si inicialment la posició del cos és la de màxima elongació.
C) El valor de la velocitat màxima, l’acceleració màxima i l’energia mecànica del MHS.

RESOLUCIÓ

Analitza l’enunciat i identifica les dades rellevants.

•Les dades del problema són: m= 0,2 kg, K = 5 N/m, F màxima = 3 N

•Relaciona la força aplicada amb l’amplitud.

•Com la força aplica és directament proporcional a la deformació: A=F_m/K=(3 N)/5=0,6 m

•Relaciona la constant elàstica amb la pulsació.

•Com K=mω^2→ω=√(K⁄m)= √(5/0,2)=5 Hz

Calcula el període a partir de la fórmula operativa de la pulsació

•El període és: T=(2·π)/ω=(2·π)/(5 Hz)= 5/4 s

•Tria una equació de referència apropiada i determina la fase inicial.

•L’equació de referència és: y(t)=A·cos(ω·t+φ_0 )

Al substituir les dades conegudes en l’equació s’obté:

y(t)=0,6 m·cos(5·t+φ_0 )

Per determinar la fase inicial s’aplica la condició :

t = 0 → 0,6 m =0,6 m·cos(φ_0 ) →φ_0=0

•Aplica les fórmules de la rapidesa màxima i l’acceleració màxima.

Determina l’energia mecànica per l’energia potencial màxima

•La velocitat màxima és:

v_m=A·ω=0,6m·5Hz=3 m/s

•L’acceleració màxima és:

a_m=A·ω^2=15 m/s^2

•L’energia mecànica correspon a l’energia potencial màxima:

E_mecànica=E_(p,m)=1/2 K·A^2=0,9 J

PROBLEMA 2

Una mimageolla, situada sobre una taula horitzontal sense fregament, està fixada per un dels extrems a una paret i a l’altre extrem hi ha lligat un cos de 0,5 kg de massa. La molla no està deformada inicialment. Desplacem el cos una distància de 50 cm de la seua posició d’equilibri i el deixem moure lliurement, amb la qual cosa descriu un moviment vibratori harmònic simple. L’energia potencial del sistema en funció del desplaçament es representa amb la paràbola de la gràfica annexa.

A) Determina el valor de la constant recuperadora de la molla i el valor de la velocitat del cos quan té una elongació de 20 cm.
B) Determina la freqüència i la posició (o posicions) on l’energia cinètica és 37,5 J

 

RESOLUCIÓ

 

 

Aplica la condició que l’energia mecànica és l’energia potencial màxima. Determina el valor de K a partir de la fórmula de l’energia potencial màxima.

•E_m= E_(p,màx)=1/2·K·〖0,5〗^2=50 J

•A l’aïllar K s’obté: K = 400 N/m

•Calcula el valor de l’energia potencial quan x = 0,2 m. Dedueix el valor de l’energia cinètica i aplica la fórmula per calcular la velocitat.

•L’energia cinètica és:

E_c=E_m- E_p=50 J -8 J=42 J

•Com E_c=42 J= 1/2·0,5·v^2→v=13 m/s

•Utilitza la relació entre la K i la pulsació per calcular-la. Aplica la fórmula operativa de la pulsació i calcula la freqüència.

•Com ω=√(K⁄m)= √(400⁄(0,5))=28,28 Hz

•Per tant: N=ω⁄(2·π)=4,5 Hz

•Aplica el principi de conservació de l’energia mecànica per calcular el valor de l’energia potencial. Després aplica la fórmula de l’energia potencial per calcular l’elongació.

•Com:

E_p=(50 -37,5)J=12,5 J=1/2·400·X^2

•Aïllant x s’obté: x= ±0,25 m

QÜESTIÓ

3851967263_7868d0ca09_zUna cubeta d’ones consisteix en un recipient amb un líquid en què, mitjançant una punta que percudeix la superfície del líquid, es generen ones superficials. Regulem el percussor perquè colpege el líquid 300 vegades per minut. Si l’ona tarda 0,6 s a arribar al límit de la cubeta, situat a 30 cm del percussor, calcula la longitud d’ona. Què passa si augmenten el ritme del percussor a 600 colps per minut?

 

RESOLUCIÓ

Calcula la freqüència del focus.

•La freqüència del focus és:

N=(nre colps)/∆t=300/(60 s)=5 Hz

•Determina la rapidesa de propagació de l’ona.

•L’ona té un moviment uniforme, en conseqüència:

v_ona=∆x/∆t=(0,3 m)/(0,6 s)=0,5 m/s

•Aplica la fórmula operativa de la rapidesa de l’ona en funció de la longitud d’ona. Calcula la longitud d’ona.

•Com:

λ=v_ona/N=(0,5)/5=0,1 m

•Com el medi no canvia la rapidesa d’ona és constant.

•A l’augmentar la freqüència la longitud d’ona disminueix per no variar la rapidesa d’ona. Aplica l’equació d’ona per calcular la longitud d’ona amb la nova freqüència.

•La nova freqüència és:

N=(nre colps)/∆t=600/(60 s)=10 Hz

Per això, la nova longitud d’ona és:

λ=v_ona/N=(0,5)/10=0,05 m

lunes, 10 de octubre de 2011

Una activitat per analitzar el mètode científic

pendulo8
En primer lloc, cal reflexionar els següents fets:
1) Aristòtil va establir que la matèria de la Lluna cap avall estava feta de terra, aigua, aire i foc, i de la Lluna (aquesta inclosa) cap amunt d'èter. Aquesta idea com moltes altres d' Aristòtil van ser acceptades durant dos mil anys per la força del personatge que les havia postulat.
2) Einstein va lluitar amb totes les seves forces per refutar les conseqüències no deterministes de la mecànica quàntica. No se'n va sortir, malgrat que era el físic més important del segle XX i gaudia d'una gran autoritat en el món de la ciència.
Què ha canviat entre aquests dos fets?
A partir de l'establiment del mètode científic ja no és important qui diu què, sinó què diu qui, i tota afirmació és comprovada per l'experimentació i la mesura.
PER ANALITZAR EL MÈTODE CIENTÍFIC ET PROPOSE  EL SEGÜENT TREBALL:
Recorda les etapes principals del mètode científic


El nostre sistema d’estudi: el pèndol simple:
Què és un pèndol simple?
Procés de l’activitat:
1) Plantejament del problema.
2) Elaboració de possibles hipòtesis.
3) Visualització del vídeo i resolució d'un qüestionari. .
4) Comentari del vídeo i elaboració d'una teoria.
5) Plantejament d'un altre problema. Elaboració de diverses hipòtesis. Disseny i realització d'un experiment al laboratori. Plantejament de conclusions.
Desenvolupament de l’activitat:
1) El problema que plantegem és el mateix que es va plantejar Galileu Galilei un diumenge de l'any 1581 a l'edat de 17 anys. No és gratuït agafar com a exemple Galileu, ja que ell personifica els inicis del mètode científic, ni l'edat, perquè és molt similar o la mateixa que la teua.
Aquest dia Galileu es trobava a la catedral de Pisa escoltant missa. Gaire atent no hi devia estar, perquè es va fixar en un llum que penjava del sostre i que oscil·lava, ara amb un recorregut curt, ara amb un recorregut més llarg, i es va preguntar en quin cas el llum trigava menys a fer una oscil·lació completa (temps d’eixir i tornar al mateix punt) aquest temps s’anomena període.  
2) Un cop plantejat el problema. Un grup d’alumnes analitza el fenomen (moviment d’oscil·lació del pèndol) i plantegen tres hipòtesis possibles: 1) com més menut és el recorregut, menor és el període del pèndol; 2) com més menut és el recorregut, major és el període del pèndol, o 3) El període del pèndol no depèn del seu recorregut.
3) El procés d’investigació del grup d’alumnes es pot visualitzar al següent vídeo.

Un cop vist el vídeo respon les següents preguntes:
 

einstein Qüestionari per a l'alumnat i que cal entregar  (la propera setmana, data límit 19 d'octubre)

1) A quin segle situem la història?
2) Quants anys tenia Galileu?
3) Quina pregunta es va fer Galileu aquell matí a la catedral de Pisa?
4) Abans de veure el vídeo, quina creies que era la resposta correcta? Per què?
5) A quins dos elements molt importants del mètode científic fa referència el vídeo que són bàsics per resoldre la pregunta?
6) Què va utilitzar Galileu per mesurar el temps? Per què?
7) A quina conclusió van arribar tant Galileu com els alumnes del vídeo?
8) Transcriu la frase final de Galileu i explica-la.
La-Hormiga-Atomica-03 És important que t’adones que argumentacions que en un principi semblaven del tot encertades, un cop les passem pel sedàs de l'experimentació i la mesura resulten errònies. (Pensem en l'exemple d'Aristòtil.)
 
9) Fes un comentari dels vídeos i identifica les etapes característiques del mètode científic.
5) Plantegem un altre problema de pèndols: si tenim pèndols que tenen una mateixa massa i el mateix angle d'oscil·lació però la llargada del fil és diferent, en quin cas el període és major?
10) Formula les teues hipòtesis i  proposa un procediment per comprovar-les.
Podem fer el mateix amb pèndols amb una massa diferent però amb la mateixa llargada de fil.
Per finalitzar, i establir conclusions pots analitzar aquest vídeo.
Per resumir tot el procés analitza el vídeo annex:

sábado, 17 de septiembre de 2011

El pare de la ciència: Galileu Galilei

Galileu Galilei (17 de setembre de 2011)

image

Galileu Galilei (15 de febrer de 1564[2]8 de gener de 1642)[1][3] va ser un físic, matemàtic, i filòsof italià que va tenir un paper important durant la Revolució Científica. Va millorar el telescopi, i per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria Heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades, se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica",[4] el "pare de la física moderna"[5] el "pare de la ciència",[5] i el "pare de la ciència moderna".[6] Stephen Hawking diu, "Galileu, potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna."[7]

Font, viquipèdia

Galileu va protagonitzar la primera revolució científica, va establir les bases de la nova ciència i es va enfrontar als dogmes vigents. Quina és la història de Galileu? Quin és l’origen de l’enfrontament de Galileu Galilei amb les autoritats eclesiàstiques? Per què Gallieu Galilei és considerat l’iniciador del mètode científic?

Totes aquestes preguntes i altres tenen respostes al següent vídeo.

Galileo contra el dogma i el naixement de la ciència moderna.

 

Analitza el  vídeo i respon les preguntes d’aquest color.

 

INICI DE LES PREGUNTES A LLIURAR AL PROFESSOR

Homer-06Contesta les deu preguntes de classe:

1) Quin és el fonament del coneixement científic per a Galileu (de mal nom, “el disputes”) ?

2) Per què es fonamental la mesura per desenvolupar la nova ciència?

3) Per què les idees de Copèrnic eren problemàtiques?

4) Com va defensar Galileu les noves idees de Copèrnic?

5) Per què Galileu considerava tan important divulgar les noves idees?

(En aquest sentit en l'any 1610 va publicar un llibre amb dibuixos propis de les seues observacions amb el telescopi, anomenat Sidereus Nuncius. L'any 1632 publica “Diàlegs sobre els dos màxims sistemes del món” on utilitza l'enfrontament argumental entre tres personatges: el representant de le noves idees, el de les idees aristotèliques i l'altre un observador imparcial i obert als raonaments. Amb això intentava comparar i analitzar les idees de forma comprensible a tothom)

6) Per què un monjo va declarar “les matemàtiques són l’obra del diable”? La “ciència” és bona o dolenta?

7) Les idees científiques poden aturar-se i prohibir-se?

8) Per què creus que van jutjar a Galileu?

9) Quins són els enèmics del coneixement científic?

10) Per què fan falta molts Gallileus (homes i dones) emprenedors, imaginatius i audaços que continuen lluitant per defensar la raó, front la intolerància? Com es pot defensar la raó? Quin és l’objectiu de la recerca del coneixement científic?

Galileu va afirmar: “la multiplicació dels descobriments condueix al progrés de la investigació, al desenrotllament i consolidació de la ciència”. Comenta la frase i fes-ne una valoració.

FINAL DE LES PREGUNTES

Pots ampliar informació sobre la vida de Galileu Galilei al llibre:

image

La nueva Física. GALILEO
José M. Vaquero
ISBN: 978-84-95599-74-2

(disponible en la biblioteca del teu centre)