martes, 5 de octubre de 2010

RESPOSTES A L’ACTIVITAT DE PERUTZ

SOLUCIONARI

Qüestions:

a) Qui és Max F. Perutz?

Biografia.

Va néixer el 19 de maig de 1914 a la ciutat de Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès i que avui dia és la capital d'Àustria. Va estudiar química a la Universitat de Viena, on es llicencià el 1935. L'any següent ingressà al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge a Anglaterra com a estudiant de recerca sota la direcció de John Desmond Bernal. El 1962 va esdevenir president del Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge, càrrec que va ocupar fins el 1979. Perutz morí el 6 de febrer de 2002 a la seva residència de Cambridge.

Treball científic.

Als Laboratoris Cavendish inicià la seua recerca al voltant de l'hemoglobina. Al laboratori de biologia molecular del Britain's Medical Research Council, i en col·laboració amb John Kendrew, va continuar estudiant l'estructura de les proteïnes de l'hemoglobina, en particular l'hemoglobina de la sang de cavall mitjançant la utilització de la difracció de raigs X.

El 1953 va descobrir que, incorporant un àtom pesat (or o mercuri) a cadascuna de les molècules de la xarxa cristal·lina de l'hemoglobina, es produïen petites modificacions en la seva posició corresponent, la interpretació del qual li va permetre donar a conèixer l'any 1960 el primer model tridimensional de la molècula de l'hemoglobina. El 1959 va aconseguir determinar l'estructura molecular de la mioglobina, per la qual cosa Perutz i Kendrew foren guardonats amb el Premi Nobel de Química de l'any 1962.

b) La valoració de la ciència que fa Perutz es considerada antropocèntrica, utilitària i optimista. Justifica aquestes qualificacions.

Antropocèntrica

Concepció segons la qual la finalitat última de l'univers és l'home i les seves necessitats

La finalitat de la ciència és resoldre els problemes dels homes i, en conseqüència, condiciona el seu desenvolupament als interessos dels éssers humans.

Utilitària

De què hom pot servir-se o treure un profit, capaç d'ésser usat beneficiosament

Creure que la ciència sols ha de proporcionar eines i recursos de profit per al desenvolupament humà.

Optimista

Inclinat a veure i a jutjar les coses sota l'aspecte més favorable

Valorar la ciència per les seues aportacions positives a l’evolució de l’ésser humà, sense tindre en compte les repercussions negatives o polèmiques.

c) Cal fer una dicotomia entre ciència i humanitat?

La ciència és una activitat cultural realitzada per unes persones que viuen en un determinat àmbit temporal i social. Per la qual cosa es produeix una interacció entre els objectius científics, culturals i humanitaris que condicionen l’evolució del treball científic. En conseqüència no és correcte separar el treball científic del seu entorn cultural del que forma part.

d) Quin és l’objectiu de la ciència?

L’objectiu de la ciència és elaborar teories consensuades que expliquen de forma racional la naturalesa, a fi d’entendre el seu desenvolupament i les relacions entre els seus components.


e) A fi de valorar les possibles repercussions de l’activitat científica analitza la reflexió del científic Miguel Catalán: “Moltes persones fan responsables als físics de les terribles catàstrofes que l’energia nuclear pot produir. Aquesta acusació és, però, injusta. En el fons aquesta responsabilitat és igual que la responsabilitat que se’n derive de l’ús de qualsevol altre mitjà que la natura pose a les nostres mans. No és veritat que l’home empra la paraula tant per a la veritat com per la mentida?”

La ciència es bona o dolenta?

La ciència no és ni bona ni dolenta. Les aplicacions científiques poden tindre repercussions positives o negatives per a la naturalesa, a curt o llarg termini. Per això, hem de compartir decisions i responsabilitats de les aplicacions científiques. Els ciutadans hem de fomentar accions que donen lloc a models socials justos, respectuosos amb la naturalesa i sostenibles. Per la qual cosa hem de tindre coneixements suficients per adoptar actituds crítiques i participar, de forma directa o indirecta, en les decisions que tenen repercussions en el futur compartit.

f) Quina creus que és la nostra obligació com a ciutadans?

Propiciar polítiques que donen lloc a un desenvolupament científic i tecnològic adequat i correcte amb els nostres ideals. Per això, hem de consensuar els límits i els interessos dels treballs dels científics.

g) Per què hem de tindre coneixements bàsics dels aspectes científics?

Per tindre opinions fonamentades que ens orienten a decidir, com a ciutadans d’una societat democràtica, sobre el model social i científic a desenvolupar. A més, de fomentar polítiques científiques consensuades i coherents amb un futur millor, sostenible i respectuós amb el nostre entorn.

El decret oficial que regula els objectius de l’assignatura indica:

Els ciutadans del segle XXI, integrants de la denominada «societat del coneixement», tenen el dret i el deure de posseir una formació científica que els permeta actuar com ciutadans autònoms, crítics i responsables. Per a això és necessari posar a l’abast de tots els ciutadans eixa cultura científica imprescindible i buscar elements comuns en el saber que tots hauríem de compartir. El repte per a una societat democràtica és que la ciutadania tinga coneixements suficients per a prendre decisions reflexives i fonamentades sobre temes cientificotècnics d’inqüestionable transcendència social i puga participar democràticament en la societat per a avançar cap a un futur sostenible per a la humanitat”

Homer-06