Una activitat per analitzar el mètode científic

En primer lloc, cal reflexionar els següents fets:

1) Aristòtil va establir que la matèria de la Lluna cap avall estava feta de terra, aigua, aire i foc, i de la Lluna (aquesta inclosa) cap amunt d'èter. Aquesta idea com moltes altres d' Aristòtil van ser acceptades durant dos mil anys per la força del personatge que les havia postulat.
2) Einstein va lluitar amb totes les seves forces per refutar les conseqüències no deterministes de la mecànica quàntica. No se'n va sortir, malgrat que era el físic més important del segle XX i gaudia d'una gran autoritat en el món de la ciència.

Què ha canviat entre aquests dos fets?
A partir de l'establiment del mètode científic ja no és important qui diu què, sinó què diu qui, i tota afirmació és comprovada per l'experimentació i la mesura.
PER ANALITZAR EL MÈTODE CIENTÍFIC ET PROPOSE  EL SEGÜENT TREBALL:

Recorda les etapes principals del mètode científic

El nostre sistema d’estudi: el pèndol simple:

Què és un pèndol simple?

Procés de l’activitat:

1) Plantejament del problema.
2) Elaboració de possibles hipòtesis.
3) Visualització del vídeo i resolució d'un qüestionari. .
4) Comentari del vídeo i elaboració d'una teoria.
5) Plantejament d'un altre problema. Elaboració de diverses hipòtesis. Disseny i realització d'un experiment al laboratori. Plantejament de conclusions.

Desenvolupament de l’activitat:

1) El problema que plantegem és el mateix que es va plantejar Galileu Galilei un diumenge de l'any 1581 a l'edat de 17 anys. No és gratuït agafar com a exemple Galileu, ja que ell personifica els inicis del mètode científic, ni l'edat, perquè és molt similar o la mateixa que la teua.
Aquest dia Galileu es trobava a la catedral de Pisa escoltant missa. Gaire atent no hi devia estar, perquè es va fixar en un llum que penjava del sostre i que oscil·lava, ara amb un recorregut curt, ara amb un recorregut més llarg, i es va preguntar en quin cas el llum trigava menys a fer una oscil·lació completa (temps d’eixir i tornar al mateix punt) aquest temps s’anomena període.  

2) Un cop plantejat el problema. Un grup d’alumnes analitza el fenomen (moviment d’oscil·lació del pèndol) i plantegen tres hipòtesis possibles: 1) com més menut és el recorregut, menor és el període del pèndol; 2) com més menut és el recorregut, major és el període del pèndol, o 3) El període del pèndol no depèn del seu recorregut.
3) El procés d’investigació del grup d’alumnes es pot visualitzar al següent vídeo.

Un cop vist el vídeo respon les següents preguntes:
 

Qüestionari per a l'alumnat i que cal entregar  (la propera setmana, data límit 19 d'octubre)

1) A quin segle situem la història?
2) Quants anys tenia Galileu?
3) Quina pregunta es va fer Galileu aquell matí a la catedral de Pisa?
4) Abans de veure el vídeo, quina creies que era la resposta correcta? Per què?
5) A quins dos elements molt importants del mètode científic fa referència el vídeo que són bàsics per resoldre la pregunta?
6) Què va utilitzar Galileu per mesurar el temps? Per què?
7) A quina conclusió van arribar tant Galileu com els alumnes del vídeo?
8) Transcriu la frase final de Galileu i explica-la.

És important que t’adones que argumentacions que en un principi semblaven del tot encertades, un cop les passem pel sedàs de l'experimentació i la mesura resulten errònies. (Pensem en l'exemple d'Aristòtil.)

 
9) Fes un comentari dels vídeos i identifica les etapes característiques del mètode científic.
5) Plantegem un altre problema de pèndols: si tenim pèndols que tenen una mateixa massa i el mateix angle d'oscil·lació però la llargada del fil és diferent, en quin cas el període és major?
10) Formula les teues hipòtesis i  proposa un procediment per comprovar-les.
Podem fer el mateix amb pèndols amb una massa diferent però amb la mateixa llargada de fil.
Per finalitzar, i establir conclusions pots analitzar aquest vídeo.

Per resumir tot el procés analitza el vídeo annex: